Tito!, Tito!

Tot i que no va ser ell u del protagonistes, quasi no aplega a actor secundari, l'actuació del grup en general, i del Muchachito, tan sols puc dir-li: chapó (si se escriu així).

No hi va haver teloners, no feia falta, l'espera no es faria llarga. Tots sabiem que l'home de la foto mai ens falla...i no ho va fer. Un magnífic recital d'algunes de les cançons dels seus dos discs, unes més d'altres com Quiero ser como tú, en la seva coneguda secció de conçons lentes i romàntiques, o Mala vida, cançó que no requereix presentació, tot barrejat, com si estiguera fent allioli, amb una alegria, per dir-ho així, i ganes de festa que fan moures inclòs als morts foren la receta clau per a que el concert d'anit fora un exit.

Qué més puc dir? Simplement veure'l a l'escenari es sinónim de pasar-ho bé. Això ho se jo i tota la gent que estava allí, i no més perque les entrades s'esgotaren.

Després de la seua broma habitual de voler anar-se'n, la qual ha perdut efectivitat però no gràcia, un parell de vegades, i sient una d'elles veritat, torna per oferir-nos dos o tres cançons més en les que, ara sí, digué adeu al concert i a la seva gira.

Tot un privilegi haver-lo vist al directe, una volta més.